Memòria final de curs

13/07/2012

        Cada any, arribat el mes de juny, els centres educatius enceten la tasca de realitzar la memòria del curs que finalitza. Valoració de resultats, constatació d’activitats realitzades, anàlisi del funcionament dels diferents òrgans o propostes de millora són alguns dels continguts que formen part del document final que, de forma més o menys encertada, reflexa tot un any escolar.

        Enguany s’haurien d’haver afegit més apartats al guió inicial que estructura aquest document: Incidència de la devaluació de la imatge del professorat (de vegades encoratjada des de les institucions públiques http://www.youtube.com/watch?v=XXbz1LhYP4s) , repercussió de l’augment de les ràtios, organització dels centres davant la disminució de la quantitat de professorat , conseqüències de les retallades en sous i sexennis (per cert, aquestes últimes, afecten al professorat que, en teoria, té més experiència i formació), efecte de la falta de pagament d’ajudes i beques, estat pressupostari dels centres escolars, anàlisi de les causes i conseqüències de la no realització d’activitats complementàries i extraescolars...

        El 2011-2012 (possiblement també els pròxims) passarà a ser recordat com el curs de les reunions informatives, de les decisions preses en claustres inacabables, d’assemblees, de manifestacions, de mobilitzacions, de vagues. Pot ser haja estat bé dedicar-li temps a la reflexió, al diàleg entre companys, a l’anàlisi, a prendre consciència d’allò que moltes vegades es fa per inèrcia, a arribar a acords de centre presos per majoria, a l’exercici de l’activitat democràtica...  Però tot aquest moviment també ha produït enfrontaments i discussions en el si dels claustres que, sovint, han donat com a resultat la divisió, el desacord o la desunió.

        Unes vegades per enarborar un esperit pedagògic desbordant i d’altres per veure l’ocasió idònia per a eliminar activitats en les que mai s’ha cregut (activitats complementàries dins l’aula, eixides, festes i celebracions, excursions,...); els professors i les professores s’han reafirmat en criteris propis i quasi innegociables que en un futur no massa llunyà promouran canvis profunds en les “tradicions” de les nostres escoles.

        Ara, amb la supressió de la paga extraordinària de Nadal, amb la pujada de l’IVA, amb la reducció de la percepció de l’atur i d’altres disbarats; apareix la base de la futura llei d’educació (i ja són massa), la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa). Es de preveure que l’esperit pedagògic desbordant vaja minvant i que la reducció d’activitats “distintes” o “inservibles” siga major.

        Llegint les propostes per a l’avantprojecte de la LOMCE (http://www.educacion.gob.es/horizontales/ministerio/campanas/lomce.html)  tot apunta a que el “nou” sistema educatiu no serà tan nou i que la capacitat de canvi i creació disminuirà (http://www.cursosdeverano.info/Noticias/html/N10529_F06072012.html) perpetuant estratègies pedagògiques (que sols funcionen quan els indicadors emprats per avaluar el sistema educatiu atenen exactament a un determinat tipus de metodologia).

        És el moment de fer una parada i analitzar, malgrat que siga per damunt, la nova llei.

        Cal destacar que davant un augment de 37,7 punts en la millora en educació (comparant la població de 55 a 64 anys amb la de 25 a 34 anys), apareguen resultats internacionals desfavorables com a una de les debilitats del sistema. Aquestes dades negatives provenen de l’informe PISA (Programme for International Student Assessment). No cal recordar ara tot el que passa quan una agència de qualificació o “rating” (Standard & Poor’s,  Moody’s o Fitch) baixen la qualificació d’un estat, un banc o una comunitat autònoma. Quins criteris se segueixen? A qui beneficia? Com es calcula?...

        També s’enumeren com a debilitats del sistema la baixa població que acaba ESO, l’alt grau d’abandonament primerenc, baixa taxa d’alumnat excel·lent i les considerables diferències entre Comunitats Autònomes.

        Les solucions passen per reduir les taxes de fracàs escolar i abandonament, millorar els resultats PISA, millorar l’expectativa laboral, augmentar la quantitat d’alumnes excel·lents (...i la resta?), tramitar l’estatut del professorat docent no universitari ampliant l’autonomia dels centres educatius.

        D’entrada pareixen conceptes contradictoris amb “la generació millor preparada de la història”, que, per cert, o estan a l’atur o se’n van a treballar a l’estranger com a mà d’obra altament qualificada.

        La metodologia per assolir les solucions proposades és d’allò més diversa però es pot resumir en la instal·lació de diferents controls durant la vida educativa que serviran per a “reorientar” als alumnes, “todos los estudiantes poseen talento... Pero al terminar primaria los etiquetaremos hacia Bach o FP” (Mariano Fernández Enguita, @enguita).

        Centrant-nos dins l’apartat de les TIC, si ens fixem en el paper que se li atorga a les “noves tecnologies”  veurem que l’allunyament de la realitat es preocupant.

7.2. Propuestas:

• Incorporar las TIC para permitir el desarrollo de una enseñanza individualizada (cada estudiante puede avanzar al ritmo más adecuado a sus capacidades e intereses).
• Incorporar las TIC para la disminución de costes de apoyos y refuerzos.
• Las TIC como herramienta complementaria a la formación presencial para alumnos y profesores
• Las TIC para el acceso prácticamente ilimitado a recursos educatives globales. 

7.3. Medidas:

• Promoción del uso de las TIC como recursos de apoyo por las Autoridades educativas:
• para recuperar asignaturas
• dentro o fuera del horario escolar
• aula abierta
• formación del profesorado
• Utilización compartida de las plataformas digitales del Ministerio por Autoridades educativas, centros docentes, profesores y alumnos.
• Selección de recursos digitales de calidad, y reconocimiento de las aportaciones de la comunidad educativa que cumplan los requisitos de calidad establecidos.

         Bàsicament, fent ús d’un to irònic, es redueix l’ús de les TIC (en cap moment parla de projectes TAC) a emprar la versió digital de famosos quaderns de càlcul en entorns digitals. On estan les noves estratègies d’aprenentatge? On la metodologia de treball col·laboratiu?  On la creació d’entorns autònoms de treball per a que el professorat dissenye materials i eines? On la dotació de maquinari? ....

        Previsiblement aquesta aposta per les TIC junt amb tot el que ja s’ha comentat anteriorment minve l’esperit pedagògic desbordant en el sector de professionals que aposten clarament per un ús “diferent” de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Pot ser que s’escolte a qui argumentant “les nombroses hores que es passen davant l’ordinador” fan una valoració superficial dels objectius que es volen aconseguir. És possible que la tasca d’investigació es transforme en pura execució de plantejaments pedagògics aliens.

        No és el moment de parar, de cedir, no tot ha de ser negatiu. Si es continua malgrat que les circumstàncies siguen desfavorables, si es persisteix aprofundint en noves estratègies d’aprenentatge, si es reprèn el camí encetat; s’estarà sent fidel, malgrat que per a alguns la figura del mestreTIC passe a ser la del “TIClipollas”.